ORIENT-OCCIDENT Dues històries d’amor

 Fa uns mesos, en una llibreria, vaig tenir el llibre entre mans, dubtant si comprar-lo o no, per raons massa extenses per a explicar-les ara. Finalment vaig optar per comprar-lo i el vaig deixar en una prestatgeria. Quan li ha tocat el torn de llegir-lo he tornat a dubtar, però finalment l’he llegit.

Es tracta d’una novel·la amb dues històries d’amor, o quatre, o de desamor, amb un flashback que comprèn quasi la totalitat del relat, amb altres flashbacks interiors, ben estructurada i amb recursos que atrauen l’interés del lector. En un d’ell, pel meu gust, ha abusat un poquet, però ja sabem que sobre gustos no hi ha color.

La trama transcorre principalment entre Natzaret i Jerusalem, i en menor mesura a Barcelona i Palma. Fa una bona descripció urbana, social, política de les ciutats palestines, amb les injustícies sofrides pels palestins i la doble injustícia de les dones palestines, que a més a més han d’estar sotmeses al domini ofegador del pare, del marit o dels germans. No falta la tragèdia conseqüència del fanatisme religiós.

Parla, amb coneixement de causa naturalment, del món i les dèries dels escriptors, de les vanitats de les enveges i gelosies, de les relacions a vegades difícils amb els editors....

En definitiva, una bona novel·la de Maria de la Pau Janer. Ah! Sobre altres qüestions, i recordant que l’acció principal passa a Natzaret, direm allò de: “Qui estiga lliure de pecat, d’erros o de contradiccions, que llance la primera pedra”