Que el
PSPV i Compromís hagen pactat transferir les competències o funcions de la
Diputació de València al Consell o a òrgans comarcals, m'ha suposat una gran
alegria. De vegades pense que un dels meus defectes --un dels moltíssim
defectes que tinc-- és avançar-me massa en el temps. En el Congrés Nacional del PSPV
celebrat a Cullera, no estic segur a quin any però supose que el 1979, cercaré
papers, vaig defensar una esmena a la ponència política, segons la qual les
Diputacions cedirien les competències al Consell. Vam ser sis vots
(aproximadament l'1%) Segurament serà que sóc poc convincent o tinc poca
capacitat per a explicar les coses... o era massa prompte. Pep Seguí per
convicció pura, Tere Villó per convicció o per solidaritat amb l'equip
--Gràcies Tere, crec que no t'ho havia agraït mai, tu adverties que ens
quedaríem sols però a nosaltres no ens importava-- i jo mateix, vam ser els
únics vots de La Marina Alta a favor de l'esmena. En van eixir uns altres tres
vots de l'Horta, motivats per raons personals com vam poder saber més tard. Vam
quedar senyalats com a rarets i mal polítics, cosa que es va confirmar
definitivament "per secula seculorum" en el Congrés de Benicàssim
(tranquils, ho dic sense ira ni rancúnia ni ressentiment, sols explique uns
fets),
Després
del Congrés de Cullera i de les eleccions, Manolo Girona i Vicent Soler van
portar a terme un programa per a acostar la gestió de la Diputació de València
a les Comarques. Però no estava escrit en cap ponència política i no va tenir
possibilitat de continuació. Perquè posteriorment un dels votants a favor en el
Congrés de Cullera, el nom del qual m'he callat, va ser president de la
Diputació, però ja he dit que el seu vot era de conveniència personal, no de
convicció, i no va fer res al respecte.
Cal
dir que encara va existir una altra oportunitat. Vicent Soler, que era
conseller d'administració pública va intentar la comarcalització -- una part de
la terra promesa d'allò que deien sector nacionalista-- que finiria les
Diputacions. Però no el van deixar.
Ara
resulta que no erem rarets --mals o bons polítics, sempre serà discutible--
sinó que simplement encara no era l'hora. Llàstima, s'han perdut molts
anys i molts diners... i ha dificultat la recuperació dels senyals
identitaris.
Ara tenim quatre
anys per davant per veure complit aquest
programa. Si no
el compliu, us ho demandaré.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada