divendres, 13 de desembre del 2013

SOBRE LA VIA CATALANA (I)


CONSIDERACIONS PRÈVIES
Per a entendre el procés independentista de Catalunya s'ha de tindre en compte, primer que res, aquella característica dels catalans a la que li diguem seny. El seny (digueu-li, si voleu, trellat, prudència, mesura, paciència) fa que quan la independència és un objectiu difícil i que, a més a més, intentar-lo i no aconseguir-lo pot portar a una situació pitjor, la independència, deia, té pocs seguidors. Si l'objectiu independentista mostra possibilitats de ser aconseguit, guanya adeptes. El fet que cada dia hi haja més independentistes és perquè cada dia s'albira majors possibilitats. Un dels símptomes més clars de la possibilitat --que ja el vaig anotar en aquest mateix bloc-- és el fet que els espanyolistes (és més propi dir unionistes) adverteixen dels inconvenients que tindrà (tindria, diuen) una Catalunya independent. Comprovar que la premsa de l'España profunda ja fa enquestes sobre la independència --saben que els seus lectors són radicalment contraris-- per a desanimar els independentistes amb el resultat, es pot considerar com a símptoma clar.  És a dir, és com llegir "Crónica de una muerte anunciada", sembla que tot el món sap, des del principi, que el resultat final és Catalunya independent. Ortega i Gasset deia que el problema català consistia en plantejar-lo i que si es negava i no es permetia el debat, no existiria. Fa uns quants anys ningú no el plantejava. I ara els unionistes fan enquestes!

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada