dijous, 21 de setembre de 2017

Senyor Iceta


El secretari general del PSC, el senyor Iceta, fa una crida al diàleg per a resoldre el problema Catalunya. I diu quin és l’objectiu del diàleg: “Conseguir un mayor autogobierno de Cataluña y un estado federal en España”. Però... Senyor Iceta, quin diàleg és aquest que abans de començar ja sabem quin ha de ser el resultat? ¿I si Catalunya no vol més autogovern sinó independència? ¿I si Espanya no vol convertir-se en estat federal? ¿Perquè tanta discussió absurda de si el poble català vol o no el referèndum, si el poble català vol o n o la independència? Facen el referèndum i sabrem quina és la realitat. Després tots acceptem democràticament i esportivament el resultat, ens donem la ma i tan amics. Quin és el problema que és inconstitucional? No era inconstitucional permetre limitar el dèficit? Es va permetre. No és inconstitucional canviar la llei del tribunal constitucional i dotar-lo de capacitat per a imposar sancions? Imposa sancions. No era inconstitucional l’amnistia fiscal? Es va fer. I no continue perquè no dispose de més espai. Per a solucionar el problema català, sols cal una cosa, senyor Iceta: voluntat política de solucionar-lo democràticament. És a dir, consultant al poble i sense el prejudici de “España una, grande y libre”

dimecres, 20 de setembre de 2017

JO VAIG VIURE EL FRANQUISME


Jo vaig viure el franquisme, i quan la guàrdia civil o policia nacional (els grisos, ho recordeu?) entraven a cases, empreses, locals de partits o institucions culturals (que en realitat eren polítiques) a escorcollar i detenien persones no per haver furtat, robat, estafat sinó per activitats polítiques, les persones amb vocació democràtica, foren ciutadans sense cap responsabilitat política, periodistes, sindicalistes, o persones amants de la llibertat i la democràcia, protestàvem per les actuacions policials. i prenien part a favor de la llibertat i en contra de la dictadura. El que està passant a Catalunya li dèiem "Estat d'excepció". L'actuació del govern espanyol a Catalunya és autoritària com ho eren les actuacions polítiques de la policia franquista. Cap diferència. Diuen alguns que és diferent perquè ara hi ha una constitució. Abans també, es deia "Fuero de los Españoles". Que la d'ara és legal, la d'abans també ho era. Que la d'ara s'ha votat per la ciutadania? Ah! ja comprenc, la diferència és que ha de votar la ciutadania perquè siga democràtica... aleshores perquè no deixen votar els catalans? Qui no es pronuncie serà còmplice. Usant l'únic mitjà que tinc que és aquest blog, declare que CONDEMNE PÚBLICAMENT LA POLÍTICA REPRESSORA DEL GOVERN ESPANYOL I EM SOLIDARITZE AMB LES INSTITUCIONS CATALANES I AMB TOTA LA CIUTADANIA QUE VOL VOTAR, TANT SI SON INDEPENDENTISTES COM SI SON UNIONISTES. VISCA LA DEMOCRÀCIA. VISCA LES URNES. FORA LES METRALLETES, FORA LA NOVA DICTADURA!

dimarts, 19 de setembre de 2017

La mala hora


No cauré en la temptació d’explicar-vos l’habilitat narrativa de García Márquez, seria una pedanteria per part meua. Permeteu-me, però, que transcriga una frase de la novel·la. La mare d’un jove que està detingut demana a un advocat que presente unes “memoriales” en defensa del seu fill. L’advocat li respón: “En estos tiempos la justícia no se hace con papeles, se hace a tiros”
García Márquez apreciava Catalunya i admirava l’idioma català. Concretament era un admirador de Mercè Rodoreda. També va estar ben compromés amb la lluita per la llibertat. Si hui vivia, estic ben segur que seguiria amb interés el procés català, i veient la policia, armada fins a les dents, requisar urnes i paperetes, probablement diria:
“En estos tiempos la democràcia no se hace con urnas, se hace con metralletas”
Que trist, no?

divendres, 15 de setembre de 2017

REFERÈNDUM PACTAT?



A mi em costa creure que una persona com el senyor Juncker que presideix la Comissió Europea, amb tanta experiència com a polític, parlamentari, orador, que tinga un despiste i recomane a les autoritats catalanes que, en cas de guanyar el SI el referèndum i proclamar l’estat català, que enceten negociacions amb la Unió Europea per a acordar les bases de la integració de Catalunya. Em costa de creure, però com soc molt ingenu, m’ho creuré (que ha sigut un despiste).
Al cap de poques hores (no dies... però tampoc minuts) i probablement a instàncies de la diplomàcia espanyola (pensar que no ha estat la diplomàcia espanyola, és considerar-la inepta i inútil) la Unió Europea va matisar que “naturalment si es tractara d’un referèndum pactat”¿No vol dir això que considera possible (o fins i tot convenient) un referèndum pactat? ¿I no és això diametralment oposat a allò que està dient Rajoy des del primer dia del procés en el sentit que no acceptarà mai un referèndum a Catalunya?
Si Europa diu aquestes coses a Rajoy en públic, ¿que no li dirà en privat? Diu Rajoy que tots els dies li telefonen caps de govern europeus animant-lo i solidaritzant-se amb ell. ¿Perquè serà que tot i la meua ingenuïtat, no m’ho puc creure?

divendres, 25 d’agost de 2017

EL TINENT ANGLÉS (Eduard Mira)


Una bona novel·la basada en la guerra de Successió. Pel meu gust, abusa dels circumloquis i de les historietes palatines de l’aristocràcia britànica o alemanya. També crec que el “post escriptum” és massa llarg. Una altra cosa de poc interés per a mi és la formació dels batallons a la batalla d’Almansa (primera línia de cavalleria de l’ala esquerra, segona línia, per la dreta, pel centre, diferents línies d’infanteria, l’artilleria... molt bé per qui estiga interessat en la història de l’estratègia militar, però a mi no em diu res. M’interessa més les causes i conseqüències de la batalla, que també les explica, per cert.
El que m’agrada són les idees, i en el Tinent anglés n’hi ha una que cal ressenyar i subratllar: la guerra de successió és una guerra mundial, en la que l’aristocràcia de diferents estats lluiten contra l’aristocràcia d’altres, en defensa dels propis interessos. Podríem dir interessos nacionals, però interessos de la classe dominant de cada nació, estat o corona. A excepció dels valencians que van lluitar pels interessos del poble, dels treballadors. Atés que la novel·la la llegim hui, encara que tracte d’abans de Carles Marx, podríem dir que al Regne de València la guerra de Successió és una lluita de classes, és la continuïtat de les Germanies. Per això l’aristocràcia de tota Europa castiga el general Basset.  I els valencians no tindrem una veu que ens defense en la Pau d’Utrecht (això ja està fora de la novel·la).
Si en Victus de Sánchez Piñol queda clar que l’aristocràcia catalana té més por al poble català que a la dominació espanyola, en el Tinent anglés d’Eduard Mira, queda clar que, tot i estar en guerra les diferents aristocràcies europees, elles contra elles, a l’hora de la veritat, l’enemic comú és el poble, en aquest cas el poble valencià i el general Basset que el recolzava.
Des del punt de vista literari el que m’ha agradat moltíssim és la presència permanent de la veu de la consciència (o subconsciència), l’alter ego o, concretament, Sanguango. Genial.

dissabte, 12 d’agost de 2017

CONTES VALENCIANS (Blasco Ibáñez)


Es tracta d’una edició de contes de Blasco Ibáñez, traduïts al valencià (un valencià popular, ben adient per l’estil dels contes) per José A. López Camarillas. El que no era normal és que uns contes populars i COSTUMISTES estigueren escrits en un idioma que el poble NO tenia COSTUM de parlar. Ara queda més coherent i els contes són més autèntics, més popular i més costumistes.

dijous, 10 d’agost de 2017

SOM UNA COLÒNIA



 "El Decret de Nova Planta promulgat el 29 de juny de 1707 va suposar la definitiva abolició i derogació dels Furs de València".( Argument del Tribunal Constitucional espanyol per a eliminar el dret civil valencià aprovat per les Corts Valencianes).

1. Felip V justifica el Decret de Nova Panta (29 de juny de 1707) “por justo derecho de conquista”

2. El Tribunal constitucional elimina el dret civil valencià basant-se amb el Decret de Nova Planta

3. Ergo... el dret civil valencià queda eliminat i la justificació és “por justo derecho de conquista”.

Crec que això vol dir que, segons el Tribunal Constitucional, que té l’última paraula en temes judicials a Espanya, els valencians som una colònia d’Espanya. No?

Prenem nota i actuem en conseqüència... sense por, i sense complexos:
 IN-DE-PEN-DÈN-CI-A