dilluns, 15 de gener de 2018

Democràcia?



Em considerareu massa escèptic si proclame els meus dubtes sobre si Espanya és un estat democràtic? Bé, de tota manera proclame que he tingut dubtes ben raonats, crec jo, al respecte. Per molts, diferents i variats motius. Una xicoteta mostra:
L’1-O estava prohibit votar perquè era il·legal. I els antidisturbis van carregar amb força contra ciutadans (alguns, vellets i velletes que volien votar, van sortir ferits). Primera reflexió: la llei és primer que les votacions o les votacions fan les lleis? Segona reflexió: si la votació és il·legal, no seria suficient considerar il·legal el resultat sense caldre reprimir amb força bruta? Tercera reflexió: si amb tot i això s’ha de reprimir amb força bruta contra qui actua il·legalment, perquè no van entrar els antidisturbis al Consell de Ministres quan van acordar un pagament d’indemnització pel Càstor, després que el T.C. ho considerara il·legal? Una altra: perquè no han pegat una bona palissa a Montero per l’amnistia fiscal que, segons el TC és il·legal? Perquè no li van fer pagar a Montero l’import que s’han estalviat els que amagaven diners negres als paradisos fiscals? A Mas si que li fan pagar.
Per una altra banda, un acusat d’assassinat i violació, pot demanar, i se li concedeix, canvi de presó, però un pres polític (sí, polític perquè l’origen del suposat delicte és polític, no ha robat ni ha mort ni ha violat a ningú) demana el canvi de presó per a exercir el dret parlamentari conseqüència d’haver estat elegit en unes eleccions (legals, eh!) i no se li concedeix. S'aplica l'article 155 de la C.(no sé si legalment, el T.C. encara no s'ha pronunciat) per a convocar eleccions, se celebren i donen un resultat, i s'amenaça de tornar-lo a aplicar si la majoria parlamentària pren determinades decisions.
Tot això, i altres que calle per a no fer-ho massa llarg, era, crec jo, suficient motiu per a tindre dubtes sobre si a Espanya existeix la democràcia.
Però he llegit un llibre de Jaume Figueras “Adivina quien te habla de cine” i he recordat algunes coses del temps del dictador, que quasi havia oblidat. En referisc a la censura, segons la qual si en una pel·lícula apareixia un bes que no fóra maternal ni de germana (a la galta), es pegava la tisorada i es tallava escena. Pitjor encara si una xica mostrava un trosset de cama per damunt del genoll. Bé. Com podeu comprovar això hui no passa.

Per tant podem afirmar que, sí home, si, a Espanya hui hi ha democràcia, perquè podem veure cinema amb escenes eròtiques.

dimarts, 2 de gener de 2018

LA LLUM DE LES ESTRELLES MORTES


L’any 2017 ha acabat per a mi (acabar és sinònim de morir), amb la lectura de “La llum de les estrelles mortes” de Josep Manel Vidal (Edicions del Bullent). La coincidència ha sigut el resultat d’un cúmul d’estranyes i misterioses circumstàncies.
Alguna de les estrelles que veiem brillar van morir (es van apagar) fa milers d’anys. La distància les manté vives segons la nostra percepció. Són reals aquestes estrelles? La nostra vida és real o és el que percep la nostra consciència que ho veu des de milers d’anys de distància. Ja estic una altra volta amb allò de la percepció de la realitat i la realitat, conceptes que s’han repetit durant tot l’any. I torna la idea de la cova de Plató versus la forma com a realitat de Aristòtil. Crec que seria correcte dir que la història de la filosofia és, en part, la història de la recerca de la realitat.
En un escriptor què és real, la seua vida o la ficció que pretén haver creat? La realitat són les paraules que surten de la boca del poeta, o l’objectivitat de la mirada de la geògrafa?
És la subjectivitat nostàlgica i intimista del passat o és el present? O és el futur que preveiem? El passat continua sent en algun lloc la realitat actual?
No us espanteu. El llibre no sols ens convida a reflexionar, també són uns relats dotats d’una acció trepidant, misteris, suspens i podreu notar el lleuger salpebrat d’un pessiguet de bon humor.
En acabant el llibre vaig anar a sopar a l’associació de jubilats. Ja sabeu com va això: cava, raïm, torró, balls, serpentines... però això és una altra història... (o una altra realitat?). Feliç 2018.

dimecres, 27 de desembre de 2017

LES CENDRES DEL CAVALLER


Una biografia novel·lada de Joanot Martorell escrita per Silvestre Vilaplana, on exposa no sols la vida de l’autor del Tirant lo blanc sinó el procés de canvi de la societat feudal a l’Edat Moderna. Martorell és un cavaller, l’últim dels cavallers de l’Edat Mitjana. L’honor és més important que la riquesa o, fins i tot, que la vida (però mira per on, també sembla que la riquesa és símptoma d’honor). L’única cosa que no quadra és un cert sentit de l’humor en el Tirant (això crec recordar, tot i que fa molt de temps que el vaig llegir) del que no hi ha ni ombra en el tarannà del seu autor. Tindrà raó Guia...?

divendres, 22 de desembre de 2017

21D


Mai una situació postelectoral havia sigut tan fàcil d’analitzar com ara. Abans del 21D tot el món estava d’acord que a Catalunya es votava independència (JxCAT+ER+CUP) versus 155 (PP+C’s+PSC) Les matisacions dubtoses del PSC (indult) no compten perquè són anecdòtiques, està clarament a la part del 155. Cat-Podem, no és ni una cosa ni l’altra, ni carn ni peix. Estava en contra del procés perquè deia que volia un referèndum pactat, però va votar en contra del 155.
El resultat ha sigut clar: el del bloc independentista han guanyat (majoria absoluta) a pesar d’una campanya de joc brut: el mateix dia de “reflexió” les televisions espanyoles parlaven de la fugida de les empreses de Catalunya, ventaven les diferències entre uns independentistes i altres, i el mateix Rajoy declarava que, en cas de guanyar els independentistes y seguir en la mateixa línia, tornaríem a tindre 155. Unes amenaces que segur que han tingut influència a favor de l’unionisme però, mira per on, no han beneficiat a qui ha presumit de posar-les en pràctica.
Primera reflexió: han guanyat les candidatures independentistes, la República Catalana.
Per una altra banda, el PP, partit que ha presumit en campanya de tindre el “mèrit”(?) d’haver enviat a la presó o a l’exili el govern elegit democràticament pels catalans, ha sigut brutalment castigat pels votants catalans de dretes i espanyolistes (!).
Crec que els electors catalans de dretes i espanyolistes, tot i que potser els semblava bé un càstig als seus adversaris polítics, no han pogut suportar que, a més a més, es presumirà d’unes accions tan antidemocràtiques.
Segona reflexió: Si continua la repressió, fins i tot electors de dreta i espanyolistes, si són demòcrates, es baixaran del carro de l'unionisme.









dimecres, 20 de desembre de 2017

41 Aplec Excursionista dels Països Catalans. Reus (i 7)


Els carrers. Qui haja llegit aquestes cròniques de l’Aplec, podrà pensar que a Reus sols hi ha modernisme, bon vermut, bona gastronomia, bon comerç, bones associacions excursionistes.... No. A més a més, també hi ha l’ànsia de llibertat. Publique una foto d’una estàtua titulada “La flama” de l’escultor Jassans (commemora el centenari de l’Institut Pere Mata) però que jo li diria, crec que amb més propietat, l’estàtua de la llibertat de Reus. Els crítics no la consideren de les més importants de l’escultor, ni de Reus, però jo vaig un poc a contracorrent. És una dona que vola lliure enllumenant amb una torxa. Però la llibertat no es regala ni s’atorga. La llibertat es guanya, i es guanya principalment al carrer. I això a Reus, com a tota Catalunya, ho saben, com podeu comprovar en l’altra foto.


dimarts, 19 de desembre de 2017

41 Aplec excursionista dels Països Catalans. Reus (6)



Lo millor de l’aplec: la companyia. Vos pre-sente el meu equip. Podíem separarnos en alguna excursió, però gene-ralment ens ajuntàvem per a dinar, i sempre vam compartir taula per a sopar. La gastronomia de Reus, excel·lent: vermut, vi, oli, botifarres, formatges, cervesa artesana, olives perla (i la sèpia? Molt bona al sopar de cloenda!). La truita oberta de botifarra i la torrada de formatges (o malcriat de Pedreguer) de “Les taules” exquisit.

A l'acte de benvinguda
Un desdejuni a l'hotel
Truita de botifarra i verdures
Torrada de dos formatges (o malcriat de Pedreguer)
A les taules del Giner

dilluns, 18 de desembre de 2017

41 Aplec Excursionista dels Països Catalans. Reus (5)


Siurana. Un poblet pintoresc entre les muntanyes, allà on el Jesuset va perdre les espardenyes, amb un castell històric (s. IX aproximadament) i llegendari, una església romànica (s. XIII) i unes vistes paisatgístiques impressionants.

Quini personificant la reina Abdelàzia
vista general de Siurana
Afegeix la llegenda