dilluns, 10 d’octubre del 2016

Vida, obra i secrets d’Helena Mascort



Divendres 30 de setembre es va celebrar a Dénia l’entrega dels premis de difusió de cultura popular que atorga (i publica el llibre) Edicions del Bullent. Com en totes les edicions l’editorial va tindre la gentilesa de regalar-nos un llibre als assistents. Enguany m’ha tocat la novel·la juvenil “Vida, obra i secrets d’Helena Mascort” La novel·la té l’aurèola d’haver sigut Premi de narrativa juvenil Enric Valor, que atorguen la mateixa editorial i l’Ajuntament de Picanya, cosa que li dóna prestigi i fa suposar que és excel·lent, però no a tots els lectors adults els agrada la literatura juvenil. A mi si, tot i que no és la més preferida. A més, aquesta col·lecció (Esplai) té una lletra de grandària suficient per a la meua visió ja un poc deteriorada. Però enguany es donaven determinades circumstàncies que feien que el regal fóra més d’agrair.
Per un costat estic jubilat, per l’altre he estat tot l’estiu i part de la primavera passada patint una cruel ciàtica a conseqüència d’una artrosi que suporte des de fa anys però que darrerament s’ha agreujat. Això m’ha suposat una certa immobilització. Les dues coses juntes han fet que darrerament ha augmentat el meu temps per la lectura. Però la mateixa malaltia (fisioterapeuta, algunes medecines, etc.) han buidat la meua butjaca. Total, que actualment tinc molta més capacitat de lectura que de comprar llibres, cosa per la qual, la novel·la que en un altre temps potser inconscientment hauria pogut anar a una prestatgeria on hauria estat en una llarga llista d’espera –com he dit en altres ocasions—l’he començada tan aviat com he acabat el que em portava entre mans. I l’he llegida tota d’un colp.

Aquesta novel·la m’ha sorprés. L’autora, Dolors Garcia i Cornellà, psicòloga i educadora, ha usat molt bé els seus coneixements de la ment i el comportament humà i de les tècniques d’ensenyament. És una apologia a la lectura, dirigida a la gent jove i una lliçó per a interpretar tot allò que l’autor-autora d’una novel·la ens diu entre línies i de manera més o menys velada, voluntàriament o involuntària, conscientment o inconscient. "Escriure, de vegades, és portar dues vides, i no tothom ho sap fer bé". Si jo fóra professor de literatura, la recomanaria a l’alumnat de finals d’ESO o de batxiller. La novel·la, quant a la trama –la part més visible—ens mostra els secrets d’una escriptora i, finalment, el més important de tots. Però... queda un enigma a resoldre pels lectors: Què significa l’última lletra aïllada i gran, com una lletra capital, del final de la novel·la?

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada