UNA IDEA DE TRANSCENDÈNCIA HISTÒRICA

20/08/1993 incendi a la Muntanya gran (Ocaive)

Ahir vaig veure una notícia per la televisió de les que causen una gran alegria perquè suposen una millora per la humanitat de gran calibre. Jo la qualificaria tan transcendental com el descobriment de la roda o la tècnica per a fer foc. Una genialitat d’aquestes que diuen que hi ha un abans i un després.
Tampoc ens ha d’estranyar tant aquesta genialitat, atesa la categoria intel·lectual, científica i tècnica de l’equip que l’ha portada a terme. Tots ells, membres de la direcció del Banc d’Espanya i altres entitats financeres, tenen dos o tres carreres universitàries i diferents màsters, la majoria en universitats europees i dels Estats Units d’Amèrica, universitats totes elles d’elevat prestigi. Per exemple, i posant el cas més modest: llicenciat en ciències empresarials, llicenciat en ciències polítiques i econòmiques, llicenciat en dret, especialitat mercantil, Màster en Alta Gestió d’Entitats Financeres, Màster en Macroeconomia aplicada, Màster enTeoria Marxiana aplicada a l'Economia de la Globalització, i un parell més el nom dels quals –llargs i complexos—ara no recorde.
La idea ja sabeu quina és: Una nova llei de reforma laboral en la qual s’ allibere l’acomiadament (“despido libre i gratuito” en castellà). D’aquesta manera els empresaris s’animaran a crear llocs de treballs per temps indefinit.
La idea m’ha agradat tant, que li ho he contat al meu nét major que enguany ha fet el segon curs de l’ESO, perquè quan siga major recorde haver viscut aquest esdeveniment històric tan important. El meu nét ha reflexionat durant uns segons i m’ha preguntat:
--Iaio, ¿quin valor té un contracte a temps indefinit si l’empresa pot tirar el treballador quan vulga i sense indemnització?
Pobret, perdoneu la seua ignorància, sols és un xiquet de tretze anys!