dijous, 22 d’octubre del 2015

LA INVESTIDURA DEL SR. MAS



La investidura del nou president de la Generalitat Catalana està resultant complicada per faltar-li a Mas un escó que no vol concedir-li la CUP. Les pressions que està rebent la candidatura d’unitat popular son molt fortes, no sols per part de periodistes amb tanta capacitat de comunicació com lleialtat a Convergència com és Vicent Sanchis, sinó també per part d’altres més independents com Vicent Partal, qui diu que és el moment històric de declarar la independència i que no arribar a un acord probablement serà perdre l’última oportunitat. Crec que té raó Vicent Partal.
Jo voldria tanmateix fer una reflexió, basant-me –tal com ho fa Partal—en fets històrics.
1.-  Diu Dario Foo en la novel·la històrica “Lucrècia Borja, la filla del papa” que Alexandre VI que, com tot el món sap va ser papa durant una època en que l ‘Església Catòlica i Romana va arribar al punt més elevat d’ostentació de riquesa i poder, va voler tornar-la a la humilitat que va predicar Jesús i els seus apòstols i que va demanar consell a Copèrnic per com fer-ho. Copèrnic va demostrar estar content d’aquest canvi –probablement no s’ho creia-- en el papa Borja, però va dir que els canvis radicals no funcionaven a no ser que el portaren a terme persones diferents als que havien estat en l’època anterior. Algú podrà dir que es tracta d’una novel·la. Bé, sols recordaré a l’actual arquebisbe de Valencia, Cardenal Cañizares o al senyor Rouco Varela, per demostrar que històricament l’església ha canviat ben poc –relativament gens—des de l’època d’Alexandre VI.
2.- Els canvis socials que suposa el trànsit de l’antic règim a la revolució burgesa estan molt ben tractats en la novel·la “El gatopardo” El príncep té un nebot que està al bàndol dels revolucionaris, però nebot i oncle estan d’acord en que ha de canviar tot perquè tot seguisca igual. D’acord, una altra novel·la, però algú qüestionarà l’evidència que en l’actual sistema, una minoria explota a una gran majoria i qui ostenta actualment el poder són els hereus de qui l’ostentava en l’època anterior? És a dir, és cert que no ha canviat res.
3.- Segons Marcuse, la revolució –és a dir, un canvi radical-- no arribarà si intenten fer-la els mateixos que han viscut en l’època anterior. Marcuse, com tots sabem, va ser un dels filòsofs inspiradors de la revolució de maig del 68 a Paris –jo pertany a aquella època— i dèiem que aquell moviment a favor d’una manera diferent de fer política ho canviaria tot. I els mateixos d’abans, una vegada més, van voler  fer els canvis. Algú és avui suficientment atrevit per gosar dir que ha canviat alguna cosa? Jo crec que no ha canviat res.
Dit això, sols vull recordar que el senyor Mas és qui va desobeir –sent president de la Generalitat-- el mandat de les Corts Catalanes i va pactar amb el senyor Zapatero retallar l’estatut que havien aprovat els representants del poble català amb el  vuitanta per cent dels vots. Voleu dir que no continuarà tot igual si la declaració d’independència la lidera el mateix d’abans?

Permeteu-me que ho dubte. El senyor Partal --no dubte de la seua bona fe, de la seua voluntat que Catalunya guanye la independència i que és una persona d’esquerres—hauria de cercar arguments per a pressionar, també, cap a l’altre costat.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada