dimarts, 26 de maig del 2015

El dia després (25-05-2015)


El resultat electoral a l'ajuntament de Pedreguer ha estat bo per al meu gust, tot i que, també és cert, hauria pogut ser un poquet millor. Conseqüentment, estic molt content. El resultat electoral a les Corts Valencianes són millors del que esperava, no del que desitjava, clar.  Fins i tot la Rita se'n va amb la cua baix les cames, que ja és dir. Confesse, amb humilitat, penediment,  constricció i propòsit d'esmena, que em pensava que es quedava uns altres quatre anys més. "Home de poca fe" em dirà algú. Xe, després de tants anys de dir inútilment "ara serà, ara serà" al final ja em pensava que moriria sense veure el canvi. Bé, l'he vist i, repetisc, estic molt content.
Amb tot i això encara pense: Com pot ser que després de tanta malversació i corrupció, de tanta política de poc trellat, de tanta prepotència, de tant de riure's dels valencians, encara son el partit més votat? Com pot ser que encara hi haja tanta gent que els vota? Supose que, igual que quan un vaixell s'afona les rates l'abandonen, també els oportunistes i aprofitats, acabaran per abandonar el vaixell del PP, o millor encara, que s'ofeguen --políticament parlant-- i a les pròximes eleccions puguem triar entre bons i millors, entre els que ens agraden i els que no ens agraden, però sense el fantasma de la corrupció.
De tota manera, no sols la corrupció ens fa mal, sinó també --i potser més encara, no ho oblidem-- les polítiques neoliberals, tan nefastes i perilloses per a les classes populars.
Bé, hui encara no ho diré, perquè encara estem de celebracions, però a partir de l'endemà de la presa de possessió d'alcaldes i consellers, siga quin siga el resultat de les negociacions i acords, governe qui governe, tornaré a les reivindicacions. Encara tinc memòria i no vaig a oblidar: el Centre de Salut de Pedreguer, els problemes de Marina Salut, les retallades contra l'educació pública i, especialment, contra el valencià a l'escola, una ràdio i televisió pública que informe objectivament i en el nostre idioma,  i totes aquelles altres coses que reclamava despús-ahir.
Atrenció: estic content, no satisfet.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada