El tema
de hui és l'atac que va sofrir ahir Charlie Hebdo per part de dos integristes
islàmics, amb el resultat de dotze morts, assassinats en nom de Déu. Els
assaltants, amb aquest acte lloaven Alà (Déu) i venjàven l'ofensa que, segons
ells, havia fet el rotatiu humorístic al profeta Mahoma, per haver reproduïts
dibuixos d'ell. Què trist. Trist i tràgic. El fanatisme religiós mata. I què
trist també veure com en nom dels drets humans, condemnen l'acte polítics que
no els respecten gens. Què trist, també, que algunes veus consideren que
aquests fets són conseqüència de la permissivitat d'Europa respecte la
"invasió" musulmana, i quan
als EE.UU. per exemple, un blanc entra amb una carabina a un institut i
mata dotze joves, o més, no consideren que aquell fet ha passat per culpa de la
invasió europea d'Amèrica, a partir de finals del segle XV.
Una
humanitat sense religions, o que la religió sols fora una creença personal,
individual i interna, una religió en la que el creient considerara que les
seues creences no han de condicionar la vida dels altres ni individualment ni
col·lectivament --home, això no seria una religió!-- seria una humanitat
millor.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada