Ciència sense consciència

He llegit, en un article sobre el projecte de llei de l'educació, una qualificació del citat projecte que m'ha fet reflexionar. Segons l'autor, és una llei de “ciència sense consciència” Crec que té molta raó, però diré més: una vida de ciència sense consciència” (llegiu, si voleu, benefici material sense benefici intel·lectual) ens ha portat fins ací i, dintre d'algun temps, si seguim per aquests camins, arribarem a una societat semblant a la d'aquestes obres de ciència ficció en la que les màquines arriben a una intel·ligència artificial tan desenvolupada que dominen el món, però sense deixar de ser màquines, és a dir, sense tenir consciència. Però el drama és exageradament pitjor del que ens mostren les novel·les o pel·lícules de terror, de ciència ficció i de suspens, totes juntes; perquè el futur que ens espera és que les màquines que dominaran el món, no estaran construïdes per metalls sinó que seran de carn i ossos; si de carn i ossos, amb ciència però sense consciència. Som els sers humans qui estem convertint-nos en robots. És la meta a la que ens condueix la política ultra conservadora i neoliberal que impera actualment. Pretenen construir una societat amb individus tècnicament avançats però sense capacitat crítica —és l'objectiu de la llei Wert-- un “món feliç” com el d'Aldous Huxley, però no originat per un sistema típicament autoritari dictatorial com ell imaginava, sinó autoritari de fals aspecte democràtic. Tot allò que Hitler no va aconseguir, ho aconseguirà —si no ens espavilem-- la frau Merkel i els seus aliats els Rajoy's-Wert's de torn.