dissabte, 26 de maig del 2012

Pa per a hui, fam per a demà



Vaig a analitzar, mirant d'aplicar la lògica i el sentit comú--alguns diuen que és el menys comú dels sentits-- la qüestió de la privatització d'alguns dels serveis de l'assistència sanitària. Si les empreses privades s'afanyen a fer-se càrrec d'aquesta gestió és perquè saben que guanyaran diners. El benefici que obtindrà l'empresa, a càrrec de qui anirà, qui el pagarà? L'administració? Els treballadors de la sanitat? Els usuaris? Jo crec que directament o indirectament, el pagarem tota la ciutadania, i aquesta asseveració és fàcil de demostrar: si ho paguen els usuaris, ho paga la totalitat de la ciutadania --bo, accepte que qui no usa aquest servei públic i recorreix sempre al privat, és a dir persones força benestants, els qui no ho necessiten, no sortiran perjudicats-- Si ho paga l'administració ho paguem entre tots, per definició. Si ho paguen els treballadors (menys personal i més feina pels que hi treballen, és clar que repercutirà negativament en el servei i, conseqüentment,  perjudicarà la majoria. Aleshores, per què no gestiona l'administració tots els serveis de l'assistència santària i s'estalvia pagar els beneficis que obtindran les empreses privades? Ens diuen que és més barata la gestió externa. Serà perquè els gestors públics no saben gestionar-ho. Si és això, per què no els fem fora? Quan els directius d'una gran empresa fan mal la gestió que se'ls encomana, el consell d'administració els fa fora. De la mateixa manera la ciutadania hauríem de fer fora els responsables de l'administració: Conseller, subsecretari i director general (i també ministres i presidents de governs, clar). Però no, no els fem fora ni ells dimiteixen, perquè, segons ens diuen, resulta més econòmic cedir la gestió per uns altres motius, uns motius que la gent del carrer no acabem d'entendre; si més no, jo no ho entenia. Ara, però, he vist una explicació comprensible del petit benefici de l'administració, concretament la Generlitat Valenciana, en el nostre cas: cobraran de bestreta els dos primers anys. És a dir, pa per a hui i fam per a demà. No és arriscat suposar que, igual que ha passat i continua passant amb l'AP-7, serà pràcticament impossible fer tornar el servei a l'administració pública, d'on no hauria de sortir-ne mai.


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada